La veritat absoluta

‘LA VERITAT ABSOLUTA’ és un text escrit per la dramaturga Lara Díez Quintanilla. Neix després de la polèmica suscitada en el sector teatral arrel de les investigacions de casos d’abusos sexuals i de poder publicades al Diari Ara l’any 2021, que afecten entre d’altres a l’Aula de Teatre de Lleida o a l’Institut del Teatre. 

En el text, una noia, una femella, un noi i un mascle interpretaran els diferents rols que, en les relacions humanes, s’estableixen, i on hi caben els diferents tipus d’abús i complicitat. Amb aquest text es cerca generar un debat al voltant d’un conflicte que, lluny de la visceralitat de les xarxes socials, conté molts matisos, i on, qui sap, potser l’espectador es veurà reflectit en la variada gama de grisos de l’abús. Hem estat o som abusadors?

Hem estat o som còmplices? Hem estat o som víctimes? Com establim les nostres relacions, i quin paper hi juga el nostre poder i influència en els i les altres?

L’abús sexual i de poder és un tema que afecta molt directament al sector teatral, però LA VERITAT ABSOLUTA defuig de les convencions i l’endogàmia, i planteja el teatre com a punt de partida, com a escenari on aquestes situacions es plantegen, però que pretén ser mirall d’una situació endèmica que es produeix a tots els racons de la nostra societat.

Lectura dramatitzada realitzada a El Maldà (Barcelona) – Octubre de 2022.
VÍDEO DISPONIBLE PER A EQUIPS DE PROGRAMACIÓ

Amb: Biel Duran, Paula Jornet, Míriam Monlleó, Queco Novell
Agraïments: El Maldà, Ajuntament de Terrassa

La pell fina

El Nacho i la Miranda, una jove parella de Barcelona, visiten uns amics que acaben de ser pares per conèixer el petit Jan. Tot sembla anar bé fins que el Nacho deixa anar, sense donar-li molta importància, que el bebè de l’Eloi i la Sònia… és molt lleig. A partir d’aquí, i tot i que els recent estrenats pares intenten treure ferro a l’assumpte, l’ambient s’enrareix i comencen a sortir a la llum algunes altres veritats que fins ara cadascú guardava.


LA PELL FINA parla de tot allò que no estem preparats per dir ni per rebre. Dir la veritat està molt bé, però… què passa quan aquesta veritat ofèn? Cal dir-la? Aquesta obra reflexiona, en clau d’humor, sobre la manera que tenim de tractar-nos. Ens cuidem prou els uns als altres? Temes com la maternitat, el talent o les relacions de parella posen de manifest que tenir cura dels altres segueix sent una assignatura pendent. 

AUTORIA i DIRECCIÓ – Carmen Marfà i Yago Alonso

REPARTIMENT – Ángela Cervantes, Biel Duran, Francesc Ferrer i Laura Pau

ESCENOGRAFIA – Elisenda Pérez

VESTUARI – Nídia Tusal

Estudiant en pràctiques de Vestuari – Elia Domínguez

DISSENY D’IL·LUMINACIÓ – Xavi Gardés

FOTO – Roser Blanch / Juanjo Marin

VÍDEO – Juanjo Marin

COMUNICACIÓ i XARXES SOCIALS -Elisenda Riera Rovira

PREMSA – Clara Cols Torras

DISSENY GRÀFIC – Laia Alsina

CAP TÈCNIC SALA I TÈCNIC DE FUNCIÓ – Xavi Gardés

CAP TÈCNIC GIRES -Fernando Portillo

ADMINISTRACIÓ – Josep Maria Milla i Sergio Matamala

DISTRIBUCIÓ Elisenda Riera Rovira

PRODUCCIÓ EXECUTIVA Clara Cols Torras i Sergio Matamala

UNA PRODUCCIÓ DE Flyhard Produccions S.L.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE – El Ramat Produccions 

AMB EL SUPORT DE ICUB – Institut de Cultura de Barcelona i ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals

AMB ELPATROCINI DE – Llibreria Montseny, Zen Barcelona Eyewear

AGRAÏMENT ESPECIAL A Lluïsos de Gràcia 

DURADA: a determinar

IDIOMA: català 

Ovelles

– De tots els animals de granja que podíem heretar, les ovelles són les que més em molen. 
– Sí, són com abraçables.

El Víctor, l’Alba i l’Arnau, tres germans de Barcelona, es troben per decidir què fer amb una insòlita herència. Però aviat s’adonaran que el que semblava un regal caigut del cel pot capgirar la seva realitat. Aferrats a unes vides que no els satisfan, s’enfrontaran a una decisió que posarà a prova la seva relació de germans. 

“Ovelles” reflexiona, en clau d’humor, sobre la frustració d’una generació molt marcada per la crisi. De com fer front a la decepció i de la permanent necessitat de reinventar-nos. Perquè, realment, voler és poder?

“Divertida, brillant, àgil i amb interpretacions formidables. Un altre èxit de Flyhard.” IMMA FERNÁNDEZ – EL PERIÓDICO

“L’obra viatja més enllà del conflicte familiar. Ovelles se surt del motlle i se’ns apropa. Una bona comèdia.” ANDREU GOMILA – TIME OUT BARCELONA

“Trepidant comèdia carregada d’emoció i sorpresa. Amb un cinisme excels al costat d’una sensibilitat notable. Molt recomanable!” JORDI BORDES – EL PUNT AVUI

“Els diàlegs, els silencis, les pauses, els gestos… són una feina d’orfebreria per a un text que funciona amb la presició d’un rellotge suïs.” XAVI PIJOAN – TEATRE BARCELONA

“Brillant comèdia i retrat generacional amb un trasfons no exempt dels seus punts amargs.” RAMON OLIVER  – QUÈ FEM?, LA VANGUARDIA

“Comèdia urbanita, comprensiva i amable. Alonso i Marfà són mestres i deixebles d’una ficció que és pura paraula. Un torrent d’històries narrades, de secrets revelats, disputes dialèctiques que reprodueixen amb un encant divertit.” J.C. OLIVARES – LA VANGUARDIA